De enero a mayo de 2026 tendrá lugar el CICLO DE COL·LOQUIS SOBRE HISTÒRIA DE L’ENSENYAME

NT DE LES CIÈNCIES. Sigue la información: 

Col.laboració: Red Iberoamericana para la historia de la enseñanza en ciencias (REDIHEC), Societat d’Història de l’Ensenyament dels Païssos Catalans i Comissió d’Ensenyament de la SCHCT.

Coordinació: Mavi Corell-Doménech, Kelly Ludkiewicz i Anxo Vidal.

Títol: Ciencia enseñada y cátedras olvidadas: Recuperar el legado histórico del profesorado de Física y Química en España para pensar y orientar la educación científica actual

Data: dijous 26 de febrer de 2026, 16:00

Format: híbrid; Institut Interuniversitari López Piñero- UV i – información: https://schct.iec.cat/cicle-de-colloquis-de-la-schct-2025-2026/

Ponent: Luis Moreno Martínez.

Grupo Especializado de Didáctica e Historia de las Reales Sociedades Españolas de Física y Química. Departamento de Física y Química, IES Enrique Tierno Galván de Parla (Comunidad de Madrid)

Resum: La història de l’ensenyament de les ciències constitueix un fèrtil àmbit de recerca en el si de la història de la ciència i de l’educació. No obstant això, la seva connexió amb la didàctica de les ciències experimentals constitueix encara un desafiament pendent. Així mateix, existeix una notable desconnexió entre la recerca històrica i educativa sobre ciència i la pràctica docent. Aquesta sessió aprofundeix en aquesta desconnexió mostrant com els estudis històrics sobre ciència a les aules poden actuar com a punt de trobada entre docents, *didactas i historiadors de la ciència. Així, s’aborda l’anàlisi dels problemes que van vertebrar l’ensenyament de la física i la química a Espanya durant el primer terç del segle XX a partir de la recuperació de les idees i pràctiques dels seus docents, professorat d’institut i escoles normals, però també d’altres protagonistes, com a estudiants, inspectors d’educació o editors. Per a això s’ha dut a terme l’anàlisi de diverses fonts hemerogràfiques (com el Butlletí de la Institució Lliure d’Ensenyament, la Revista d’Escoles Normals, la Revista de Segon Ensenyament i el Butlletí *Faraday), així com de legislació, manuals, llibres de text i obres pedagògiques de diversos autors de l’època. Tot això aporta un prosceni privilegiat a l’ensenyament de la física i la química de les dècades de 1900 a 1930, el qual permet identificar múltiples problemes i desafiaments encara vigents en el nostre sistema educatiu, d’acord amb estudis internacionals, com els duts a terme per John *Rudolph. El recorregut històric realitzat revela el caràcter naïf de l’estèril debat pedagògic actual entre innovació i tradició en educació, la necessitat de construir una didàctica de les ciències que connecti amb les realitats dels centres educatius i incorpori la seva pròpia història fugint d’arquetips genealògics que menyspreïn tot desenvolupament anterior al seu forja com a disciplina universitària i la imperiosa necessitat de recuperar i divulgar la labor que ha exercit el professorat de ciències d’ensenyaments preuniversitaris en la història de l’educació i la ciència a Espanya. Des d’aquest prisma, s’ofereixen línies d’actuació per a pensar i orientar l’educació científica actual d’interès per a escometre des de la pràctica docent, la formació del professorat, la recerca acadèmica i les administracions públiques.